La memòria d'un país

La història de Catalunya animada

El Museu d’Història de Catalunya presenta La memòria d’un país. La història de Catalunya animada, un innovador i atractiu projecte audiovisual per explicar a les noves generacions la història de Catalunya des dels orígens fins a l’actualitat a través de vuit infografies animades.

Les
arrels

Fa gairebé mig milió d’anys de la presència dels primers grups humans al territori de l’actual Catalunya. Des de la prehistòria fins a l’esplendor de l’Imperi Romà, ibers, fenicis i grecs han deixat empremta en una terra que sempre ha estat lloc de pas i cruïlla de cultures.

Compartir

El naixement
d'una nació

Amb la caiguda de Roma, durant el feudalisme l’actual Catalunya queda dividida entre la dominació musulmana al sud i el poble germànic dels francs al nord. A partir del segle XII, el naixement del català, les unions dinàstiques, i els èxits militars i l’expansió mercantil converteixen la Corona d’Aragó en una de les potències més importants del Mediterrani.

Compartir

La mar
nostra

Del segle XIII al segle XVI

Durant eI segle XIII, la Corona d’Aragó viu una època d’esplendor amb l’expansió per la Mediterrània: es creen les primeres institucions pròpies, les ciutats creixen en un clima de tolerància religiosa i floreixen l’arquitectura gòtica i la literatura medieval. A mitjans del segle XIV, la fam, les epidèmies i els conflictes civils marquen l’inici d’una època de crisi.

Compartir

A la perifèria
de l'imperi

Del segle XVI al segle XVIII

El matrimoni de Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella, els Reis Catòlics, significa la unió dinàstica dels dos regnes, però les dues corones conserven les seves pròpies lleis i constitucions. La societat moderna, dominada per la noblesa, l’església i la nova burgesia, viu una fràgil situació econòmica que afavoreix les desigualtats socials i la proliferació de bandolers i corsaris. Dos grans conflictes, la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, fragmenten Catalunya, que perd territoris, drets i llibertats.

Compartir

Vapor
i nació

Del segle XVIII al segle XIX.

Al llarg del segle XVIII, un cop superada la desfeta de 1714, Catalunya va viure un període de creixement econòmic que va posar les bases de la transformació industrial. L’especialització agrària, el comerç exterior i l’aparició de les manufactures de cotó i lli van ser algunes de les claus d’aquest procés. El paisatge català es va anar omplint de vapors, fàbriques i colònies tèxtils, configurant un nou model econòmic que va transformar el territori i la societat. El creixement industrial va consolidar la burgesia industrial catalana, que serà decisiva en l’impuls del catalanisme polític i el modernisme.

Compartir

Els anys
elèctrics

A principis del segle XX Catalunya és un país que bull en l’àmbit polític, econòmic, social i cultural. La crisi del règim, propicia l’ascens del republicanisme i del catalanisme polític, el moviment obrer aflora i també la conflictivitat social. Es viu una dinamització de la cultura pròpia, amb el noucentisme i les avantguardes, dos elements claus que marquen aquest període. En aquest context, es constitueix la Mancomunitat de Catalunya (1914), el primer òrgan d’autogovern des de 1714. El 1931 es proclama la Segona República espanyola, però, el cop militar de 1936, inicia tres anys de cruenta guerra civil que acaba amb la instauració de la dictadura del general Franco que comporta la supressió de l’autonomia catalana, l’exili i una forta repressió dels moviments catalanistes i d’esquerres.

Compartir

Desfeta
i represa

La derrota republicana a la Guerra Civil va tenir unes conseqüències devastadores per a Catalunya. La dictadura franquista, d’ideologia feixista i ultracatòlica, va iniciar una duríssima repressió contra tots els moviments d’esquerres, republicans i catalanistes. Totes les institucions catalanes van ser desmantellades i, la llengua, prohibida. L’hivern de 1939, mig milió de persones van fugir a l’exili i només a Catalunya es calcula varen ser-ne afusellades unes 4.000. Després de 20 anys de postguerra el Pla Nacional d’Estabilització Econòmica de 1959 va suposar la fi de l’autarquia i va significar l’inici d’una època de creixement econòmic durant els anys seixanta. Ja en els anys 70, els estudiants, els sindicats i els moviments veïnals van liderar la nova onada de protestes i reivindicacions. La mort de Franco, el 20 de novembre de 1975, va ser un cop letal per al règim, que ja estava en descomposició. Dos dies després, Joan Carles de Borbó, que Franco havia designat com a successor seu, va ser coronat rei d’Espanya.

Compartir

La Catalunya
contemporània

La història de la Catalunya contemporània comença just després del franquisme, amb l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978 i de l’Estatut de Catalunya de 1979. Amb l’autonomia va començar una etapa de plena recuperació cultural, política i social. Entre 1980 i 1990 es despleguen diferents lleis per impulsar la construcció nacional. En un clima d’optimisme i estabilitat, i en plena globalització, Catalunya va viure una fase de creixement econòmic i un esclat turístic que va afavorir l’arribada de milers de persones provinents d’altres països. Catalunya no havia estat mai culturalment tan diversa ni tan rica. L’Estatut del 2006 va ser l’eina que el Parlament va dissenyar per ampliar l’autogovern, però el text, àmpliament referendat pels catalans, va ser retallat al Congrés dels Diputats i es van presentar diversos recursos davant del Tribunal Constitucional. A la segona dècada del segle XXI, Catalunya, ha viscut uns anys de turbulències i d’àmplies mobilitzacions al carrer causades per les retallades en serveis públics bàsics, per la reivindicació de la sobirania nacional i la repressió judicial i política. L’1 d’octubre el 2017 el poble català es va organitzar com mai abans per celebrar un referèndum per a la independència, sense la cobertura legal de l’Estat espanyol.

Compartir